A Periples italians trobarem imatges en paraules, però fent bona la dita italiana: Parla bene, ma parla poco, perquè les descripcions —con giusta misura— són un quadre precís, sense més pinzellada o paraula que la que cal per reblar la descripció.
A Periples italians es capten imatges interiors que no s’impressionen a les càmeres ni les percep l’ànim del turista fugaç. Per a molts, Roma és el Colisseu, la fontana de Trevi o el Vaticà; Venècia les gòndoles, els canals, la piazza San Marco i el pont dels Sospirs. Aquí, en canvi, parlen les pedres, les runes, el cel, l’oratge i s’evoquen sensacions viscudes.
Joan Pallarès-Personat