Pasar al contenido principal
Switch Language

Hereus del demà

Hereus del demà

Autor

ISBN

978-84-946919-3-5

Idioma

Català

Comprar a amazon:

Comprar a Google Play Libros:

Joan Aldavert, a Hereus del demà, ens proposa reviure la història explicada per familiars, amics i coneguts que foren testimonis de l’època més convulsa del nostre país: la Guerra Civil Espanyola. Ho fa mitjançant uns relats basats en fets reals, anècdotes que ha anat recopilant durant les més de trenta entrevistes que va fer pel seu Treball de Recerca. Aquesta documentació li ha permès conèixer de primera mà com va viure la Segona República, la guerra i la postguerra la població de les quatre províncies de Catalunya.

Aquest llibre emfatitza en el punt de vista d’aquells que en aquella època eren nens, la darrera generació que n’és testimoni. L’edat distorsiona la perspectiva, la realitat es converteix en una cosa subjectiva. Un món en guerra, vist amb els ulls més innocents, pot esdevenir una aventura fantàstica.

 

«Hereus del demà ens trasllada a un context familiar, íntim i personal des del qual ens relata aquells anys que van marcar una època i que van deixar una petjada inesborrable»

Manuel Perona, President de l’Associació per a la memòria històrica de Catalunya

 

«La relació entre la veritat i la ficció és un terreny relliscós que en Joan Aldavert travessa amb emoció, deixant que les històries s’expressin per si soles»

Clara Obligado, Escriptora, fundadora del Taller de Escritura Creativa i exiliada política del règim argentí

 

«Joan Aldavert ha escrit aquestes històries amb l’objectiu de créixer com artista de la paraula i escultor de trames. D’aquesta manera, aconsegueix hipnotitzar el lector i revisa realitats per augmentar el públic objectiu. Veiem uns relats ficticis que encarnen una realitat contundent, sempre lligada al passat d’algú anònim, que fins aleshores havia viscut en silenci. Uns relats excel·lents que fan que Hereus del demà contribueixi a la justa ètica de la memòria històrica»

Gabriel Martínez i Surinyac, Doctor, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, periodista i escriptor

 

«Totes les històries d’aquest llibre atrapen, però segur que cadascú en tindrà una de preferida. Aquella que, com passa amb els millors relats, es rellegeix una i altra vegada per tal de no oblidar-la mai. Jo ja en tinc la meva. Passin i llegeixin»

Gerard Guix, Escriptor, dramaturg i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès

Reseñas

Fragmento de la crítica de Ariana Guevara, en «Literatura en la ciudad» Leer más en: https://www.literaturaenlaciudad.com/resenas/herederos-manana-recuerdos-la-guerra/

«Y también hay relatos contados desde la mirada infantil y que, aunque no dejan de ser inocentes, despiden un aire desolador. Uno de mis favoritos es “El canto de las sirenas”, una historia que en apariencia no tiene nada que ver con la guerra, pero que muestra esa otra cara del conflicto: la vida que intenta seguir y que, de todos modos, se detiene. Quedan en suspenso las razones de fondo de uno de los personajes para tomar sus decisiones, pero no extrañaría que tuviera alguna relación con esos enfrentamientos que invaden todos los rincones de la cotidianidad.

Algo que me gustó mucho de este libro es la exploración que hace el autor de las estructuras narrativas. Por ejemplo, hay relatos que siguen una línea cronológica, otros que hacen saltos temporales o que ofrecen cambios en los puntos de vista. Hay uno con el formato de una carta, otro con el estilo de un informe militar. Y otro que me llamó poderosamente la atención, “Castells”, que juega con los signos de puntuación y que consigue que el lector haga múltiples interpretaciones de su significado.

En definitiva, es un libro muy recomendable por su riqueza narrativa y, sobre todo, por esa aparente sencillez que realmente ayuda a pensar en asuntos más profundos: los estragos cotidianos de la guerra, el carácter absurdo de esos conflictos que se siguen en nombre de un supuesto bien común, el sufrimiento de la gente que está condenada a vivir con el recuerdo de lo atroz. Y, especialmente, en la importancia de rescatar las memorias de los vencidos, que en una guerra son todos, más allá de las etiquetas y militancias»

Fragmento de la reseña de «Café y letras» Leer más en:

https://cafeyletras.es/herederos-de-un-manana-de-joan-aldavert/

«Con el material de esta investigación, 30 entrevistas a diferentes personas que contaron sus testimonios vividos en todo el territorio de Catalunya, creó el libro que tengo entre las manos ahora mismo. Lo interesante de esta recopilación es la mezcla de puntos de vista. Encontramos grandes diferencias de clases sociales entre los personajes, ideologías políticas opuestas en las que dependiendo del relato nos encontramos en el bando republicano o en el fascista. Los relatos son breves e intensos, ninguno te deja indiferente. Es como asomarse a una realidad de la que no se habla, lejana en el tiempo pero presente en muchos detalles de nuestra sociedad actual. Cuando acabas de leerlo quieres saber más, seguir leyendo estas historias, seguir sabiendo qué se vivió»

Fragmento de la crítica de «Leer es viajar» Leer más en:

http://viajagraciasaloslibros.blogspot.com.es/2017/07/herederos-de-un-manana-joan-aldavert.html

«Lo que más me ha gustado ha sido la variedad de puntos de vista, encontraremos historias narradas por hombres, mujeres, ancianos, jóvenes o incluso niños. Ya que como el autor explica al inicio, no se vive igual una experiencia como es la Guerra Civil siendo un adulto o un niño. Pero no sólo esos serán los puntos de vista que podremos encontrar, sino que también tendremos diferentes puntos de vista políticos, además de algunos relatos centrados más en el punto de vista catalán. Y para mí, éste ha sido sin duda el punto fuerte de este libro y lo que ha conseguido enamorarme sin duda alguna.

El autor me ha gustado como escribe, de forma sencilla, sin florituras y usando en general frases bastante breves que hacen que sea una lectura que devoras literalmente. Además, es un escritor joven y me ha sorprendido mucho su forma de escribir y la imparcialidad que ha tenido a la hora de mostrar todos los puntos de vista arriba mencionados.

Una antología que he disfrutado mucho, que me ha traído nuevas perspectivas de la Guerra Civil, tema que me gusta mucho pero que también es cierto que se trata en muchos libros. Pero el autor ha sabido desmarcarse y ofrecernos una antología que realmente merece la pena»

Fragmento de la crítica de «Cruzando Libros» Leer más en: 

https://cruzandolibros.wordpress.com/2017/12/07/herederos-de-un-manana-joan-aldavert/?fbclid=IwAR07Vj7qFtEwtwwDApa_lUEBKAVD7ZI2ksn8nx1tDc5EpXGw0OgRyCDcB0g

«Cuando Joan se puso en contacto con nosotras para hablarnos de su libro, no me esperaba que fuera a gustarme tanto como así ha sido. El tema era peliagudo: la Guerra Civil. Y todos sabemos que en España esas heridas aún no están lo suficientemente cerradas como para hablar de ellas sin que duelan. Sin embargo, el autor sabe tratar el tema con una naturalidad, delicadeza y sutilidad que no levanta ampollas, sino que te conduce a reflexionar.

En los tiempos en que vivimos de discusiones, desacuerdos y, parece ser, fractura, este libro es aún más necesario si cabe. Sobre todo por la objetividad con la que está escrito: cuenta relatos de un bando y de otro, situaciones que vivieron nuestros antepasados y cómo tuvieron que afrontarlas. Y de muchas de esas circunstancias podemos sacar enseñanzas que extrapolar a nuestro presente.

Otro de los factores que sin duda más sorprende es la edad de Joan. Muy joven para un proyecto de tal envergadura que, a mí parecer, ha sabido afrontar con crecer. No hay que olvidar que estuvo documentándose por toda Cataluña con quienes vivieron la Segunda República, la guerra y la posguerra. Y eso es muy difícil. Conlleva un importante trabajo de investigación y posterior narración para saber transmitir lo que otros le contaron. Cualquiera que haya intentado escribir una novela histórica o similar, o que haya imaginado el proceso, conocerá la dificultad para aunar rigor histórico y saber enganchar al lector. En definitiva, que el libro no se convierta en un manual de historia»

«Crec que s’hauria de tenir en compte aquells que, com jo, van viure allunyats de la realitat de la guerra civil i de tot el que va representar. Hem sigut víctimes d’una cruel dictadura que en els nostres anys de joventut no vàrem saber criticar. La societat de la postguerra es podria dividir en tres estats: els vençuts, els vencedors i els despistats. Per això crec que el treball que en Joan Aldavert fa redactant aquest llibre és importantíssim i em sorprèn que un xicot de la seva edat sigui tan madur de pensament a l’hora de tractar aquest tema»

Lluís Bou Roura, Historiador

«Escriure no és fàcil. Tot aquell que ho hagi intentat alguna vegada haurà descobert les múltiples dificultats a les quals s’enfronta un narrador: s’ha de trobar el to i mantenir-lo, escollir bé els detalls, marcar el ritme i desplegar de mica en mica la trama. Per això és tan sorprenent conèixer un escriptor jove capaç d’aconseguir-ho, d’una manera quasi intuïtiva, i que tot el text resulti natural, veraç i necessari. Qui llegeixi aquests relats podrà comprovar ben aviat el talent del Joan Aldavert»

Patricia Capdevila, Professora de tècniques narratives a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i crítica literària

«Parlar de les qualitats d'escriptor d’en Joan Aldavert és entrar en el text i el context de les seves obres. Navegant en qualsevol relat, les onades delicioses de la superfície sobre la qual el bon lector s'endinsa amb ritme penetrant, són en realitat una mar profunda. Aquí el sentit de la història és omnipresent. Cada aventura és creació i recreació d'una època precisa: la primera guerra mundial, els inicis del nazisme [del seu primer llibre: Reflexos del passat], la Segona República, la guerra civil, el franquisme... La curiositat de l'autor sembla que no tingui límits. Entrar en l'origen de cada cosa! Els detalls de la matèria i dels pensaments ordeixen lentament una estructura sòlida, fonaments amb perspectiva que converteixen en Joan Aldavert en un nou referent de la literatura catalana»

Jean-Paul Escudero, Doctor, filòleg català especialitzat en dialectologia rossellonesa i antropologia lingüística, historiador i escriptor 

«Vull felicitar en Joan pel seu treball, el seu esforç i el seu art; agrair-li també que hagi reanimat la flama, la ploma que estava dormida dins meu. Aplaudeixo la veracitat del seu llibre, l’exactitud de l’ambient que rodeja els seus relats i l’enorme treball d’investigació que ha fet. Em va entusiasmar capbussar-me a les seves històries i perdre’m en el temps; va saber mantenir el suspens i les incerteses pròpies de l’època, les angoixes, les pors, les bogeries dels protagonistes. Tot això com a representació del segell històric d’una Espanya dividida, esquinçada, empobrida però esperançada.

Els seus diàlegs són tan precisos com nodrits, amb poques pinzellades el lector forma part de la pell del protagonista o del seu interlocutor. M’agrada la simplicitat de la seva escriptura perquè la seva riquesa no accepta les redundàncies inútils ni les repeticions pesades. Un cop més, enhorabona!»

Luce Garidou, Filòloga en llengües semítiques

«Faig aquestes quatre pinzellades sobre la Guerra Civil Espanyola per col·laborar amb en Joan Aldavert, amb qui coopero per amistat i amb tota llibertat. Sóc testimoni de moltes pàgines viscudes durant la guerra i la postguerra, callada, trista, cosida dia a dia amb parracs i afanys.

[...] Després de tres anys d’agitació, d’intranquil·litat  i de patiment, va començar una de les etapes més crues i testimonials que deixen les guerres: la pobresa, les humiliacions, el menyspreu, els càstigs i les pors. Foren mesos i anys de lluita constant per sobreviure de les misèries acumulades, durant els quals es van interrompre estudis, va haver buits econòmics i la jovenalla va madurar massa de pressa i va aprendre a viure amb angoixa i escassos aliments. Es va escampar la tuberculosi pulmonar, una malaltia que molts no pogueren superar, ni la medicina combatre. Els que per sort en vam sortir, avui podem explicar de viva veu o escriure els horrors de dues guerres: l’una amb armes, l’altra calamitosa i muda»

Josep Falgueras i Ullastres, Nen durant la guerra i escriptor de llibres autobiogràfics