Pasar al contenido principal
Switch Language

Amb ulls de nen (I). Un retrat de la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra a Catalunya

Portada del llibre "Amb ulls de nen (I). Un retrat de la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra a Catalunya

Autor

ISBN

978-84-946919-9-7

Idioma

Català

Comprar a amazon:

Comprar a Google Play Libros:

Amb ulls de nen. Un retrat de la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra a Catalunya és una adaptació del Treball de Recerca d'en Joan Aldavert, guanyador de la 8ª Mostra de Recerca Jove de Barcelona i finalista del Premi de Recerca Vila de Palamós 2015-2016.

Emfatitza en el punt de vista d'aquells que en aquella època eren nens, la darrera generació que n'és testimoni. L'edat distorsiona la perspectiva, la realitat es converteix en una cosa subjectiva. Un món en guerra, vist amb els ulls més innocents, pot esdevenir una aventura fantàstica.

 

«L'adaptació literària d'un magnífic treball acadèmic de recerca, nascut de la curiositat d'un estudiant per reviure l'experiència de la seva àvia, transformat en l'evocació de tota una generació que s'està apagant

«Els testimonis recollits transportaran inevitablement els lectors als records dels seus propis avis, tots semblants i tanmateix tots diferents, perquè aquells infants varen viure la mateixa República, varen sobreviure a idèntica guerra i varen suportar el malson d'un franquisme igual de dur a tot arreu.»

Reseñas

«Aquest és el gran valor del llibre d’en Joan Aldavert, haver fet un retrat d’una època des de la perspectiva d’un autor jove, joveníssim, i a la llum dels records inesborrables d’uns nens i nenes que varen viure allò que ningú hauria d’haver viscut mai. No és una obra científica, ni la investigació d’un historiador professional. És el relat d’un descobriment personal, construït amb les experiències infantils d’una generació i d’uns records íntims que no sortiran a les històries oficials. Però són tan reals com les batalles més inútils o les proclamacions més solemnes; i, a la vegada, molts d’aquests episodis són tan detallats i ingenus que posen la pell de gallina.

Els ulls dels nens només saben veure la vida. Ells sempre juguen amb la vida, és la seva obligació d’infants. Tant se val que el seu país visqui en guerra o en pau. No saben de malvats, culpables o víctimes, ni de perills, ni molt menys de causes immediates o remotes del conflicte o de la inestabilitat social, ni d’opressions o il·lusions col·lectives en les quals han de sobreviure els seus pares, els seus oncles o els seu veïns. No saben el perquè de les coses, però capten els sentiments, sovint reprimits, dels pares, fixen a la memòria uns episodis i obliden uns altres per raons difícils d’explicar i, probablement, endolceixen l’obra de la memòria amb el pas dels anys»

Jordi Mercader, Periodista i escriptor