Vés al contingut
Switch Language

Barça ou barzakh. Vivències en un centre d'acollida per a Menors Estrangers No Acompanyats (MENA). Entrevistes sobre la immigració

Portada del llibre "Barça ou barzakh"

Autor

ISBN

978-84-949976-2-4

Idioma

Català

Comprar a amazon:

Comprar a Google Play Libros:

Joan Aldavert, un jove escriptor de vint anys, és contractat en un centre d’acollida per a menors subsaharians, on fa d’educador en torns de nit d’entre 10 i 11 hores, en una situació d’urgència i en un moment en el qual el país sencer està sent sobrepassat per l’arribada constant de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA).

L’autor, a Barça ou barzakh, narra la seva experiència a la feina, els obstacles als quals han de fer front per atendre aquests nouvinguts. Una història que emfatitza en el contacte entre cultures, en la convivència entre individus que provenen de famílies molt diferents.

 

Uns mesos després, en Joan Aldavert parla amb tota una sèrie de persones relacionades amb la immigració per tal de tenir diversos punts de vista sobre un mateix tema. En aquest llibre s’inclouen entrevistes a immigrants, a ONGs i associacions, al Govern Espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a Alcaldia de Barcelona, a Fiscalia de Menors, a Mossos d’Esquadra, a Top Manta, a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, etc.

 

«Em meravella veure que en Joan Aldavert ha continuat amb la seva passió per l’escriptura amb un llibre molt diferent. Un llibre, aquest, compromès en fixar la veu dels nouvinguts perquè també formin part de la nostra memòria. L’escriptura és una activitat molt compromesa i en Joan Aldavert ens en mostra el compromís en aquestes pàgines»

Màrius Serra i Roig, Escriptor, periodista, autor de mots creuats, traductor de l’anglès i enigmista

 

«Estem davant un llarg reportatge que es llegeix fàcilment i amb curiositat. El fet que estigui escrit en primera persona permet empatitzar amb l’autor i angoixar-se amb ell quan se’l veu immers en una baralla entre nois —per aturar-la poca cosa pot fer—, o alegrar-se quan comparteix estones de diversió amb aquells adolescents, quan van a veure un partit del Barça o a ballar en un concert.

Els MENA que ara són entre nosaltres i molts dels que vindran tenen mil i un perfils. Cadascú arrossega la seva història. Cal conèixer-la per entendre’ls perquè són com són i es comporten de la forma que ho fan. Alguna cosa falla quan se’ls ha d’amagar, dissimular on són els centres on viuen, i veure com les administracions s’acusen unes a altres dels conflictes que es generen entorn aquesta qüestió»

Siscu Baiges Planas, Periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Vicepresident de l'associació SICOM-Solidaritat i Comunicació

 

«El que el Joan ens explica a Barça ou barzakh (Barcelona o la mort) és, precisament, tot allò que s’amaga sota aquesta etiqueta. A través de les nits de guàrdia amb un grup de nois subsaharians, podem percebre les seves pors i incerteses, però també les seves il·lusions i esperances. A cada pàgina descobrim que són joves com qualsevol altre, amb sortides pròpies de la seva edat, amb ganes de jugar, de riure i de lligar. A la vegada, però, són joves sense referents, que viuen en contacte telefònic amb les seves famílies i que desitgen formar part d’aquesta societat. Aquest sentiment fa que diguin que se senten catalans, que són del Barça, que volen ser futbolistes i, sobretot, que volen sentir-se estimats.

I això últim és el que el Joan i d’altres educadors, amb la seva sensibilitat i empatia, els donen: estima i comprensió. Però no sempre és fàcil que entenguin els hàbits i les normes que han de seguir, i la llengua no hi ajuda gaire, tampoc. Per tot plegat, cal molta empatia i paciència»

Carles Solà Serra, Periodista i Director del programa 30 minuts de TV3

Ressenyes

«Si no obrim la nostra ment, no podrem palpar la riquesa que ens dona relacionar-nos amb persones de cultures diferents a la nostra. I, alhora, el fet de conèixer-les ens farà tenir una visió més àmplia de la societat, tenir el neguit de saber-ne i conèixer-ne més. És un peix que es mossega la cua. T’adones que tot el que t’han ensenyat sobre la vida és com un quadrat —en el sentit figurat de la paraula— i que, si no surts d’aquest quadrat, no podràs obrir la teva ment i no podràs conèixer tot el que tenen les persones per ensenyar-te.

Gràcies a l’autor, en Joan Aldavert, per escriure sobre el tema més important actualment: les persones i els seus drets. Estic segura que aquest llibre us donarà respostes, que us ajudarà a obrir la ment i a mirar amb una perspectiva diferent»

Georgina Gimenez Arteaga,  Educadora social en un centre d’acollida per a menors subsaharians i antiga coordinadora del torn de nit d’un centre d’acollida