Vés al contingut
Switch Language

SANG I POLS, Un dels 15 relats de HEREUS DEL DEMÀ, d'en JOAN ALDAVERT

El basavi d'en Joan Aldavert, l'autor, a la mili

[Joan Aldavert Pallerols, l'autor]:

Sang i pols, un dels 15 relats del meu segon llibre Hereus del demà, basat en anècdotes reals d’avis que van viure la Guerra Civil a Catalunya. Es tracta d’un dels relats més significatius per a mi, ja que el seu protagonista és el meu besavi. Una persona que per desgràcia mai vaig poder arribar a conèixer, però que he tingut sempre molt present perquè la família en parlava. I és precisament aquesta la raó per la qual m’he vist davant d’un gran repte, el de traslladar a la ficció no només un personatge que va existir, sinó de retornar a la vida algú amb qui compartia llinatge.

Amb Sang i pols he volgut narrar una de les moltes històries de quan va ser enviat al front republicà, a la batalla de l’Ebre, just després d’haver fet la mili a l’Àfrica i haver sigut especialitzat en l’ús de la metralladora. I ho he volgut fer des de la distància, allunyant-me del nostre vincle per presentar-lo com un simple “home”, un entre els tants altres que van ser obligats a combatre. Un tracte impersonal reforçat amb un narrador càmera, que desconeix els seus pensaments i es limita a descriure l’escena com un espectador més. Amb un estil carregat de frases curtes i concises, que aporten ritme i imiten les ràfegues d’una metralladora.

Dos soldats que corren, disparen i fugen dels morters enemics que pretenen abatre’ls. Un petit homenatge a la meva àvia —la seva filla— i un intent d’entendre millor el meu besavi, de poder, potser, mirar d’apropar-m’hi a través de la ficció, ja que no vaig poder fer-ho a la vida real.

Us animo a llegir-lo i a què mai oblidem d’on venim, quins són els nostres orígens. A mirar enrere per explicar el present.

PD: el meu besavi era el cap de la unitat, així que és el que va vestit de fosc a la fotografia feta a l'Àfrica, quan feia la mili.

A continuació us deixem un fragment del relat Sang i pols:

L’home continua corrent. Esquiva els arbres, salta els arbustos. Les pedres li cruixen sota el pas. Perd l’equilibri, aconsegueix redreçar-se. Mira darrere. Porta el seu company enganxat als talons. No s’aturen. Les branques esquincen el seu uniforme. Sagna. Continua. Es posa bé la metralladora a l’espatlla. El pes de l’arma fa que el cos s’inclini cap a la dreta. Serra les dents, alça l’esquena. La roba se li enganxa a la pell, la corretja del fusell a l’altra espatlla li molesta. Intenta passar-se-la per sobre del cap. El casc li ho impedeix. Abandona el seu propòsit, fa que vagi més lent. Un lloc espaiós. Fa el senyal al seu company. Es llencen a terra. Comencen a arrossegar-se, s’ajuda amb la culata. Para darrere d’un arbust. Aparta algunes branques amb la mà. Clava el trípode. Té fang als dits. Se’ls neteja amb la camisa. Apropa el cap a la mira. Espera. Parpelleja repetides vegades. Escup a la mà, se la passa pel rostre. Torna a concentrar-se. El seu company encaixa la cinta de munició a l’arma i la sosté. L’home treu el fiador. Les primeres figures a la llunyania. Prem el gatell. Se sent la ràfega. Les bales escombren els voltants: estrèpits propers i després xiulets que s’esvaeixen. Dos d’ells cauen a terra. Carregador buidat. Silenci. Crits de dolor a l’altre costat. S’aixequen. L’home la carrega de bell nou a l’espatlla. Corren. Explosions: terra pels aires, pols que s’alça. Corren a les palpentes.