Vés al contingut
Switch Language

Entrevista a en Joan Aldavert al diari Nació Digital en motiu del seu llibre “Barça ou barzakh”

Ahir van entrevistar en Joan Aldavert al diari Nació Digital. La Laura Estrada va ser l’encarregada de fer l’entrevista, que es va dur a terme al pati de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El titular que en van fer va ser «Joan Aldavert: “Els mitjans han contribuït a despersonalitzar els menors no acompanyats”». Una conversa que es va centrar, sobretot, en el darrer llibre del jove escriptor titulat Barça ou barzakh. Vivències en un centre d’acollida per a Menors Estrangers No Acompanyats (MENA). Entrevistes sobre la immigració. També van fer èmfasi en com va viure en Joan la seva estada en un centre d’acollida i van fer una breu reflexió sobre la situació actual. Nació Digital era conscient que en Joan havia sigut educador del centre que ara es vol traslladar precisament a Rubí i que ha causat tantes queixes per part dels veïns. Per això li han preguntat què en pensa, d’aquest fet.

 

Joan Aldavert. Barça ou barzakh
Joan Aldavert fullejant el llibre Barça ou barzakh. Foto: Laura Estrada

 

Podeu llegir l’entrevista completa a l’enllaç. A continuació us en deixem també alguns fragments:

 

«Totes aquestes entrevistes queden recollides al seu llibre Barça ou Barzakh. D'altra banda, què vol dir aquest títol?

La història és curiosa. Quan vaig entrevistar la comissionada de l'Ajuntament em va preguntar si tenia títol i vaig respondre que no encara. Ella em va fer la proposta, "Barça ou Barzakh", que vol dir "Barcelona o mort", perquè és una expressió que la fan servir molts menors, sobretot els que venen del Senegal. Vaig pensar que transmetia bé la idea del que volen, que és venir a Europa.

O sigui, no fa referència a l'equip de futbol?

En aquest cas, no. És que per Barça hem d'entendre Barcelona; Europa, de fet. Molts d'ells no saben on està Barcelona, però sí que coneixen el Barça. I aquesta frase el que ve a dir és "o arribo a Europa o moro en l'intent".

Què en deien, de l'equip de futbol?

Quan parlava amb ells em parlaven del Barça. A l'Àfrica, pel que m'han dit, són molt fans dels Clàssics. I molts, quan els preguntava què volien ser de grans, deien que jugadors de futbol com Messi. Mira, t'explico una anècdota: el meu nom els va costar d’aprendre. I un, una vegada, va dir "Joan, com Joan Gamper!". I des de llavors, algun cop pel passadís sentia que quan passava cridaven "Joan Gamper".»

 

«S'està fent campanya dels menors estrangers no acompanyats?

Sí, però és que el racisme sempre hi és, i més en el moment polític actual. S'està fent mala propaganda envers la immigració, un exemple recent és el de Rubí. Quan treballava havia vist portades als diaris de menors esnifant cola, presentant-los com si aquesta fos la immigració, i en realitat no es pot generalitzar.

Quin paper creu que hi juguen els mitjans?

Des dels mitjans s'ha despersonalitzat els menors estrangers no acompanyats, s'oblida que són nens que vénen en situacions traumàtiques, moltes vegades en situacions d'incertesa: no parlen la llengua d'aquí, no coneixen res d'aquí, i se'ls ha de recolzar, no d'assenyalar. No podem oblidar que són persones.

És aquesta la voluntat del llibre?

Sí, visibilitzar que són joves, encara que sigui anònimament, que tenen inquietuds com qualsevol, segueixen sent nens. Enxampar algú que estigui esnifant cola i posar-ho com "el que representa la majoria" no és just. La despersonalització és el pitjor que hi ha.

Què els diria als polítics?

Havent viscut l'experiència de l'estiu, em pregunto què faran els partits a partir d'ara perquè no es reprodueixi el que ja he viscut: la falta d'autocrítica, la saturació dels centres, el caos... S'ha de fer millor, no tinc la fórmula exacta però no es pot tornar a caure en els errors que ja hem vist.

Aquesta tarda Rubí Acull ha convocat una manifestació. Què en pensa, del que va passar allà?

Vaig veure les imatges per televisió, veia els veïns dient "Jo no soc racista, però...". És normal, ningú vol ser titllat de racista. Però aquest "però" de després crec que és resultat de la percepció que tenen a través del que veuen pels mitjans i els discursos polítics. La gent té por. I, mira, a Sant Just Desvern la premsa als inicis tampoc en deia coses bones però després, veient l'experiència, va anar canviant. Crec que és positiva la convivència de cultures diferents.»