Vés al contingut
Switch Language

La crítica literària que en Joan Aldavert ha fet del llibre “A l’octubre tornarà la primavera” a Ràdio Sant Boi

En Joan Aldavert aquest any és un col·laborador més de Ràdio Sant Boi. Concretament, del programa La República Santboiana. S’encarrega d’una secció batejada com “L’espai del lletraferit”, en la qual en Joan duu cada setmana un llibre diferent i en fa una crítica literària.

Joan Aldavert
En Joan Aldavert i l'Amadeu Alemany amb els integrants de "La tertúlia dels savis", al programa La República Santboiana (Ràdio Sant Boi)

Aquest matí ha dut un llibre molt especial a la ràdio, que ha compartit amb tots els oients. Es tracta de la novel·la A l’octubre tornarà la primavera, que hem publicat fa poc des de l’editorial Alda Talent. Ha sigut molt divertit sentir la reacció de l’Amadeu Alemany, presentador d’aquest mateix programa, perquè no s’ho esperava. També s’hi han afegit els altres col·laboradors de la tertúlia que es celebra cada divendres a la ràdio, a la secció dels savis. Ells coneixien el llibre perquè havien anat a la presentació que vam fer a Sant Boi de Llobregat. Entre tots, han començat a parlar i a donar la seva opinió sobre el llibre A l’octubre tornarà la primavera. I l’Amadeu Alemany, allà present, que no s’ho podia creure...

A continuació us deixem l’enllaç de l’entrevista per si la voleu escoltar: https://soundcloud.com/joan-aldavert/critica-del-llibre-a-loctubre?fbclid=IwAR15g3WWeJKv3wE1BAGWEljGv7yUMwGMygqCfH1wAmQNELHb6UNmi8w80Rw

Joan Aldavert
En Joan Aldavert durant la seva secció "L'espai del lletraferit" al programa La República Santboiana (Ràdio Sant Boi)

Podeu llegir també alguns fragments transcrits de la crítica que ha fet en Joan Aldavert sobre el llibre:

«Un estil molt directe i àgil, que es manté a gran part de la novel·la. També disposa de moments de pausa que donen lloc a la reflexió. Una reflexió que fa l’autor sobre el passat, el present i el futur del procés català. És una anàlisi conjunt, però també una anàlisi personal per part del propi protagonista. Que en aquesta novel·la és, precisament, el mateix autor: l’Amadeu Alemany.»

«Una novel·la que dóna també espai a l’humor per tal de tractar de manera més transparent i propera una realitat social tan adversa en la qual els nostres polítics ho estan passant malament. Potser d’aquesta manera, almenys, es pot fer la desgràcia més suportable. Encaixa molt bé amb l’humor propi dels catalans, de riure’s d’un mateix. Fer autocrítica però vinculada a l’humor perquè així és més saludable. El narrador de la novel·la és el propi autor, l’Amadeu Alemany. Es tracta d’una mena d’autoretrat en el qual també hi intervé la ironia. Una excusa per burlar-se d’un mateix, per presentar-se davant de la societat i els lectors com un més. Humanitzar l’escriptor, que deixa de ser aquell que ho controla tot dins de la pròpia trama. Una bona manera, també, de compartir la seva opinió personal, ja que resulta més directa i propera perquè es veu afectat per la història com qualsevol altre. A mi m’ha recordat, en aquest sentit, a Juan Marsé. Un escriptor que en un dels seus llibres, per exemple, feia sortir un personatge amb el seu nom però amb una lletra canviada. Aquest personatge, que era un desdoblament d’ell mateix, anava pel bar tocant els culs de les noies. Aquí l’Amadeu fa una cosa similar però sense canviar cap lletra. Ni tampoc toca culs... Però el lector ja anirà descobrint què li passa!».